El dol a twitter

Simoncelli era molt bon pilot, però estareu d'acord amb mi en que no ha tornat a ser el mateix després de l'accident.

"Aixònoespotdiiiiir!"

Aquest és el típic tuit que fa saltar espurnes tal dia com avui. Els dies en els que té lloc una desgràcia merdiàtica són els segons dies més divertites del Tutiter, després dels dies en que Justin Bieber penja fotos  de la nit anterior, durant la qual va estar llegint atentament La Bíblia mentre sa mare el penetrava amb un strap-on.

Avui és d'aquells dies en que els zeladors de la moral del Truiter s'aixequen de bon matí, es calcen les botes de caçador (flop, flop) s'enfunden l'armilla del Cornonel Tapioca (ffut, ffut) surten del seu cau ronyós i solitari (slörf, slörf) armats amb una moleskine (moderno!moderno!) i un boli bic naranja (vintage!vintage!) i s'asseuen davant de l'ordinador a prendre nota: "Ui, aquest s'ha passat. Fer replie"; "Ui, aquest s'ha rigut. Fer replie"; "Ui, aquest ha creuat la merdosa línia invisible que divideix segons el meu concepte subjectiu i retrògrad de la moral allò que és èticament tolerable del que no! Fer replie" I així tot el dia. I qui dia passa any empeny i arribem a la conclusió que aquest tipus de gent es comporten així per un motiu en concret:

Déu va crear l'home. L'home va crear el porno. Per tant, Déu va crear el porno.

Sarah Silverman, una de les poques JILF que accepto, va tenir els pebrots de fer acudits de l'11-M poc temps després dels atemptats (ara no sé quant, petits torracollons, però si us interessa ja us ho busco). Així doncs, per què el dol? De què serveix? Se suposa que és el temps necessari per assumir emocionalment la pèrdua d'algú o, en el cas de la impotència de Tom Cruise, d'alguna cosa. Doncs bé,  no hi veig la utilitat al dol, no m'agrada el dol, no vull haver de forçar-lo per educació i, sincerament, em dura el mateix que em dura l'impacte que em produeixi la notícia: 3 minuts, 2 minuts, 1 "sagunet"... 

Se suposa que és de mal gust fer bromes d'un cadàver quan encara està calent. En canvi, es considera de bon gust fer comentaris del tipus @andreayangy o del tipus Nadia Tronchoni. Comentaris que no només són tan o més frívols que els acudits que fem alguns, sinó que a més, i això és molt pitjor, són impostats.

Moralistes, us agrada el dol perquè us dóna carta blanca per omplir-vos la boca i el TL de sentiments nobles. Creieu que això us humanitza, i tant que ho fa, perquè la impostura és la més humana de totes les postures. Però deixeu en pau els que no som com vosaltres. Marxeu amb la vostra pedagogia barata a ensenyar valors d'escola Waldorf a un altre, que jo m'entrestant me n'enfotré dels vostres replies, del mort i de qui el vetlla.