Celebra els bons temps. Però celebra'ls bé.

Sé el que esteu pensant: "M'he passat tota la nit practicant el sexe anal amb la meva nòvia i mai hagués cregut que asseure podia ser tant dolorós". Però tranquils. Tranquiiiiiils. Perquè elpitdepollastre us porta una altra proposta faquin'hilarius que, aquest cop, podeu llegir d'empeus.

- Què diu el Samuel Koch?
- Em sembla que ha dit: "Mierden! Ja no podré llegir el proper post d' elpitde d'empeus!"

Reconeguem-ho: Ser futbolista és una merda. Tot el dia practicant esport i sucant el melindro amb supermodels no et deixa temps per llegir. Qui vol aquesta vida, eh? Qui?! Tanmateix, aquest garrotevil vital que és el dia a dia del fungolista cobra sentit quan arriba aquell moment tan delejat. Em refereixo al GOL. (Bojan, sé que no saps de què parlo. Però no et preocupis, valoro el teu esforç). Quan la piloteta entra, el fumbulista es converteix en el centre de totes les mirades. Sabedor d'aquest fenomen, aprofita el moment per deixar anar la seva creativitat enviant un missatge embotellat al món a través de la celebració del goal.

Tot i així, aquest cap de setmana ha tingut lloc un fet excepcional. El jugador de l'Almeria, Ulloa, ha celebrat un gol aixecant-se la samarreta (si fins aquí no ho trobeu interessant: Felicitats. Heu superat el Gai Test) i mostrant una imperio armani on s'hi llegia la següent inscripció: "Te quiero, Abue". No he trobat la imatge -primera conseqüència de la llei Sinde- però us podeu imaginar el ridícul.

Conclusió? El món de les celebracions és com el carnet de la biblioteca d'Stevie Wonder:està desaprofitat. Per això, amics furbilistes, poso al vostre servei el meu talent jíjic i el meu bagatge literari a través d'uns savis consells que faran que les vostres celebracions siguin recordades eternament, fins i tot pel president Maragall. Per cert, que sabia un acudit boníssim sobre l'Alzhèimer però ara no me'n recordo... Aquí van:

"5 CONSELLS PER A QUE LA TEVA CELEBRACIÓ DEL GOL AMB AIXECAMENTA DE SAMARRETA INCLOSA SIGUI UN ÈXIT ROTUND"

N1. Reivindica els clàssics
Cada gènere té els seus clàssics. Excepte el "sonido Barcelona", és clar. Sigueu respectuosos amb els greco-llatins de l'exaltació golejadora i homenatgeu-los. Perquè l'única manera d'avançar amb pas ferm cap a la glòria és caminar sobre les espatlles dels gegants. Exemple:



N2. Diversificar és ser competitiu
Imagineu que un dia, ja amb la temporada finalitzada, sortiu a passejar. Passeu per sota d'un balcó i accidentalment algú llença un piano de cua de 3 tones de pes que va directament cap al vostre crani i, en aquell precís instant, el Sergio Ramos us fa una entrada pel darrere i us parteix la tíbia. La vostra carrera s'hauria acabat. Per això heu d'aprofitar ara que encara sou joves i deglutiu la dolça ambrosia de la fama per obrir nous negocis i fer-ne publicitat. Exemple:


N3. Lluiteu per una causa justa
Els fruitibulistes heu esdevingut els cavallers errants del segle XXI. Sou el mirall en el que es miren els nens, de la mateixa manera que els nens són el mirall en el que es mira el Salvador Sostres. Bé, potser de maneres diferents. Sigui com sigui, sobre les vostres geperudes espatlles pesa el deure moral de defensar l'honor i la veritat per sobre de qualsevol cosa, per molt dura que aquesta sigui. No ens falleu. Exemple:

N4. Cuideu el factor sorpresa
Dedicar un gol a la teva parenta que està embarassada és molt bonic, sí. Però està més vist que un especial dels Simpson. En l'era de la informació, de les TIC i de Maverick Viñales, si vols cridar l'atenció has de ser original. I com n'és de bonic que algú, davant de milers de persones... Què dic milers? Milions! Què dic milions? Milers! Se n'assabenti del vostre secret més preuat. Just do it. Exemple:

N5. Sigueu provocadors
El millor moment d'un blogger arriba quan sobren les paraules. Sigueu provocadors. Exemple:



Per cert, que no entenc perquè el Luis Garcia diu que hi ha gent que odia l'Espanyol. M'ho expliqueu?