Pobles, qui els necessita?

Fart de menjar llagosta farcida de caviar iranià al jacuzzi d'aigua de vichy d'en Rossell? Jugar a la pilota basca contra la vagina de prostitutes tailandeses ja no és tan emocionant com de bell antuvi? Tranquil, jo també sento l'horror vacui. La buidor existencial. Ai, ara no sé si és això o és que m'estic cagant. Wheira mini...

En efecte. Era la b).

Sigui com sigui, tot aquest vertigen emocional podria haver tocat la seva fi, donat que...


El lleig motiv d'aquesta reentré (paraula rabiosa? Sí, ho sé) és el mateix que ha motivat a la reunió els Buffalo Springfield: FER-VOS FELIÇOS! No, ara en sèrio, en Neil Young és un hipòcrita filldeputa que només vol la vostra pasta. El que realment m'ha impulsat a aixecar el teló de l'html és que he atravessat una experiència traumàtica i necessito un exorcisme. Ja ho veieu, autoteràpia pura i dura. Si voleu periodisme llegiu 'La Gaceta'.

"keep on rooockin' on a... Eh, where's ma faquin' moneh, man?!"

PRESS START. Heu estat algun cop a València? Segur que sí. Qui més qui menys s'ha emborratxat per Falles i ha acabat en algun 'jantru' de mala mort planejant la reunificació dels Païssos Catalans amb Raimon com a colonna sonora. Doncs bé, avui parlarem de l'Aragó.

Amb el traspàs del bo d'en Labordeta al senderisme celestial sentireu un munt d'elogis cap a l'àrida província de l'Aragó. Excepte el Sostres, que no li nega un filldeputa a dingú, tota la resta elevarà les bondats de les meta-amfetamines dels Monegros (monos negros), les delícies de la gastronomia aragonesa i la magnificència de les seves infraestructures que, dit sigui de passada, hem pagat nosaltres. Doncs bé, són tot mentides. (Bueno, lo de la meth, no).

Parlo amb coneixement de causa, pollàstrids. La meva persona i jo tot just acabem de tornar d'un poble on l'única cosa que distingeix els humans dels macacos és que aquests últims no cometen errors de sintaxi. No diré el nom del poble en qüestió per respecte a la família que em va acollir, però és un d'aquests:

a) West Ham
b) L'Atlàntida
c) Aniñón de la Cañada <- és aquest! RT x 1000!!

Ho heu endevinat, era West Ham!

"Bien, pasas a la siguente ronda pero con el contador a cero, que esto es dinero público!"

Doncs a West Ham, proper a Calatayud, he descobert civilitzacions que m'han fet sentir proper a un integrista islàmic. Penseu que en aquest tipus de pobles els nens neixen vells. Tenen posat de vell, reflexions de vell i sobretot, fetge de vell. Perquè en aquestes contrades, per la primera comunió, és típic que als nanos se'ls regali un 'nomeolvides' i una ampolla de Ballantines (i els 'nomeolvides' són de maricons). Fet i fet, l'única cosa que aquests infants senectes tenen de nen és una energia tan potent com que la que il·lumina el Sol, i que inverteixen en putejar el forani. El Mr.Marshall que simbolitza el progrès i que atempta contra els seus principis morals bàsics, com per exemple: Follar amb cabres no mola.

Tota aquesta infanteria rural cobra un caire apocalíptic quan són les festes del poble. Més enllà de txarangues i intercanvis de fluids amb cosins germans, el CLÍMAX de la litúrgia arriba amb la sortida del que ells anomenen "El Toro". Tal és el que nosaltres anomenaríem "un adolescent analfabet vestit amb 3 capses de cartró mal pintades que llença petards".

Tanmateix, el més perillós no és aquest infra-bou sinó la seva comitiva. Quan veus un exèrcit de nens-galindos ataviats amb granotes de mecànic, gorres de propaganda i ulleres de sol a les 2:00 de la matinada saps que ha sonat la setena campana. I corres, com una gasela. I és llavors quan aquestes cries de lleona filladeputa llancen el que en diuen "RATES", que venen a ser fonts de foc que giren com turbines d'un boeing 747 tot escupint llengües incandescents. Ja ho veieu, en aquests pobles la tecnologia del làtex és encara desconeguda però ja gaudeixen d'avenços cinetífics dignes de la intel·ligència militar. I gràcies a aquesta tecnologia puta, servidor va estar a punt de perdre un ull. De la cara.

"I no sabeu el pitjor de tot, també em falta un colló"

I quina és la lliçó, us preguntareu, oh lectors, que de tot això n'hem de treure?! Doncs que el Labordeta no ha mort. Ha fugit. És un trànsfuga celestial. I que si no hi ha una vida millor, tal vegada sí que hi hagi una mort.

Pobles, qui els necessita?