dimarts, juny 29, 2010

Els articles amagats de l'Estatut

"La VIA del diàleg s'ha esgotat"

Ja tenim aquí la tan ansiada sentència sobre l'Estatut. Això és quelcom que ja sabíeu, a menys que viviu incomunicats en una ermita instal·lada a l'escot de Carmen Alcayde o que tingueu la velocitat de lectura de Sergio Busquets (per cert, Sergio, si has aconseguit arribar fins aquí, descansa. Demà serà un altre dia).

- "De vegades sento veus d'ànimes que criden atrapades des del limb".
- "Tranquila, no són esperits, són jutges del Constitucional que haurien d'haver estat cessats fa 3 anys"


El cert és que la premsa objectiva (sic, sic, sic, la copa ja està aquí) ja s'ha fet reverb de la majoria d'articles. Tanmateix, com acostuma a succeir amb els llibres dolents, quasi ningú arriba fins al final. Per això elpitdepollastre us porta aquells articles que han passat desapercebuts al lumpen insensat o que, chichi lo sa, tal vegada hagin estat silenciats. Sé el que esteu pensant: "Thanks God for da pitde!". Jo també us estimo, petitons; són aquests:

art. 44. Ser català implica acceptar la pròpia mediocritat. Per tant, és obligatori gaudir de les produccions culturals que d'aquesta n'emanin, com l'estilisme de "Els Amics de les Arts" o en Xavi Coral, així, en general.

art. 253. Cada català haurà de dutxar-se, al menys, un cop al dia (repeteixo, Quim Monzó, un cop al dia) incloent en el procès el fregar-se la boca amb un ratllador de formatge per tal d'arrencar la crosta nacionalista.

art. 172. La immersió lingüística es considera permesa i fins i tot desitjable, entent com a tal el fet de vestir-se amb un traju de busseig, introduïr-se una vàlvula d'oxigen a la boca i intentar fer parlar en català els peixos. Això estimularà la producció cultural abans citada, contribuint al creixement del minse gènere del "rap en català".

art.89. Catalunya seguirà sent l'únic poble on Bruce Springsteen podrà tocar balades infames com "Streets of Philadelphia" o "My Hometown" sense que per això el públic el xiuli o comenci a parlar de la jamelga que tenen al davant.

art.315. De veritat pensàveu que us deixaríem crear una hisenda pròpia?

art.63. Si un grup d'equatorians, bolivians o sudacamericans en general la palma creuant les vies del tren serà una "imprudència". Si les víctimes són catalanoparlants de classe mitja-alta ja seran figues d'un altre paner.

art.FINAL GAG o FATALITY. L'Estat Espanyol és indisoluble. Que per què? Perquè no és una pastilleta efervescent, és un puto supositori de la mida d'una Vuvuzela.

17 comentaris:

Josep ha dit...

Boníssim!

M'encanta!!

Carme R. ha dit...

No tinc paraules..... bonissim!

Albert B. i R. ha dit...

Com diu l'article final, estem ben dats pel cul. A veure quan ens decidim a deixar de posar-lo.

Remitjó ha dit...

Com deia La Trinca:

Diu l'article vint-i-sis,
que en un cas de compromís,
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dellonses"
totes les lleis del país.

Dani ha dit...

I el supositori, també té la forma de vuvuzela?

pons007 ha dit...

L'art 315 em fa riure i plorar alhora, que trista es la realitat

SUPER FELÍ ha dit...

molt bo!

Oriol ha dit...

Brutal!

Alyebard ha dit...

Brutal! Freedom for Syldavia!

C.E.T.I.N.A. ha dit...

Home, la part bona de tot això és que ara ja tothom hauria de tenir clar que no cal esperar res d'una negociació amb l'Estat.

Pere Llufa ha dit...

La primera part de l'article 44 hauria de ser l'article 1.

Anònim ha dit...

Ara en serio, voleu dir que n'hi ha per tant? A efectes pràctics que han retallat? La única cosa que han fet és dir que ells creuen que no som una nació, cosa que tant nosaltres com ells ja sabíem. El català i les competències han quedat indemnes. Així doncs, els indepes a seguir fent d'indepes i els que no ho som, a seguir gaudint dels gols dels culers amb la roja.

Dessmond ha dit...

Directe al Consell Consultiu, o el que en quedi d'ell. Ets una eminència!

núria ha dit...

Més! en vull més que està molt bé!!!!

zel ha dit...

Jo també! Jo vull més articles! Jejejeje...

sal i sucre ha dit...

Ara ja ho tinc més clar. La solució és vaselina o emigració, no?

Berta. ha dit...

molt i molt bo!
però al final hauríem de deixar de fer broma en la nostra pròpia 'trista realitat' i arreglar-ho!
ara bé, volem més articles, que a hores d'ara el sergi busquets ja haurà arribat al final del text!