"Un nou èxit de la coproliteratura"De vegades un llibre és una MERDA. No és culpa de ningú. Bé, en el meu cas és culpa d'en Richard Ford, però no passa res. Cadascú és responsable dels llibres que tria llegir i tots ens equivoquem. Però perquè no dir-ho? De vegades també és culpa del malparit d'en Raymond Carver. Un MEDIOCRE que no en va tenir prou amb publicar els seus llibres INFAMES sinó que n'havia de recomanar d'altres. "S'està convertint tranquilament en el millor escriptor americà del moment" (Ho havies de dir, oi, Raymond?).
Ei, però cap problema. Hi ha molts llibres i estadísticament és molt probable que, tard o d'hora, cometis l'error de comprar-ne un que no val la pena. Ens ha passat a tots. Per cert, aprofito l'avinentesa per defecar-me en l'ànima de l'editor que va tenir la brillant idea de publicar-li llibres als amiguets d'en Carver amb l'objectiu de segrestar, violar i clavar-li puntades de peu a les costelles amb botes Dr.Martins punta de ferro al meu escàs temps lliure. Ep, sense rencor, eh? Sin acritud- que diuen.
El que vull dir és que de vegades un llibre és una merda però quan n'has llegit 2/3 necessites saber-ne el final. I et tortures pàgina a pàgina per arribar al desenllanç d'una història més lamentable que la vida sexual d'un component de Tokyo Hotel. Les editorials haurien de fer-se càrrec d'això. Haurien de tenir un servei d'assitència a la finalització de llibres. Quelcony així:
"Què bo que està el de MRW!" - "És gai"- "Sempre igual, nena!"-- Hola, és Anagrama? Voldria que em passés amb el servei de finalizació de llibres.
- Li passooooo.
[sóna Javier Krahe]
- Servei de finalització de llibresdiguiiiiim?
- Sí, voldria saber el final de "El periodista esportiu" de Richard Ford.
- On es va quedar?
- Ho havia deixat amb la seva xurri.
- La Vicky?
- Sí, la Vicky.
- No feia per ell, oi? O sigui, s'ho passaven bé junts però tenien una escala de prioritats massa diferent.
- Ehm...sí. Em pot dir com acaba?
- Doncs se'n va a viure a Florida seguint la pista d'en Walter i allí es converteix en un solitari.
- I ja està?
- Ja està.
- Doncs quina merda!
- A mi m'ho has de dir!
[Cloc!]
Lògicament, es tracta d'una escena que forma part de la ficció. Tothom sap que a Anagrama ningú parla català.
23 comentaris:
Mestre, crec que un dia d'aquests hauríem d'encetar una ofensiva contra els llibres de merda.
Sí, cal.
Però... com se li acut llegir un llibre amb semejant títol?
Tots ho hem patit algun cop.
El meu llibre de merda per excel·lència és, per ara, "Fantasmas" de Chuck Palahniuk, un pecat fruit de la consolidació de l'autor i la posterior pèrdua de respecte cap al públic. D'aquells llibres que s'escriuen amb la tita i fent servir les sobres dels cinc llibres anteriors.
També el vaig posar a parir al blog.
Ara això m'ha quedat com si fos una confessió de grup d'auto-ajuda. Irònicament això també és molt Palahniuk.
Jo estic amb el J.M.C., el títol ja és prou explicatiu com per no esperar gran cosa d'aquest llibre. El recomani qui el recomani.
M'hi apunto. A més es podria estendre el servei al cinema, la música, la gastronomia... Hi ha camp per córrer, i potser negoci i tot!
Vaig a reservar un 807 per si de cas.
No siguin fills de puta que per els que volem escriure un llibre algun dia els llibres dolents son la única motivació que tenim. El " sempre hi ha algú pitjor" mou muntanyes.
Si aquest servei s'apliqués a les sèries jo ja faria unes dues temporades i mitja que hagués plegat amb lost. És una pena.
Pel què fa als llibres, he treballat prou temps de llibretera com per tenir cap mena de confiança en la "literatura". He venut massa sagues de vampirs adolescents, de mons fantàstics de dracs refregits i merdes vàries, ja no tinc fe en la humanitat.
Jo podria incloure entre els llibres de merda l'étranger d'en Camus, i el guardià en el camp de sègol d'en Salinger. I segurament em dirien heretge. Hi ha gustos i disgustos per tot. Ja ho veuen.
"Hi ha llibres que la gent no hauria de llegir. Només tindre'ls i saber que són bons" de la novel·la El premi de Manuel Vázquez Montalbán.
de cop i volta al metro hi ha tot de guardianes entre el cencerro. com intentaran justificar la lectura quan se n'adonin que és una obra mestra de la coproliteratura? ho sabrem aviat.
Si es clar, es clar,... i segur que tots us heu llegit el cony de Larsson oi?... fills de puta.
Estimat senyor gerent:
el primer de Larsson em va agradar, així que em vaig comprar el segon. El segon va començar molt bé, però va anar perdent força, i em va costar d'acabar. Em regalaren el tercer, que he començat i no he acabat.
La típica gràfica descendent.
No nomes al metro, Modgi. Des de la mort de Salinger, va pujar de cop a la llista dels mes venuts.
El pais deu estar ara mateix ple de gent decepcionada.
a mi em passa el mateix amb alguns posts.
Pensi que un llibre dolent de tant en tant va bé. Així es valora més quan en llegim un de bo.
Modgi, per això estan les biblioteques, milions de llibres que pots tornar-los si no t'agraden i no t'has gastat un euro! Pensa-ho!
si ,les biblios son genials , fa anys que ho vaig repetint...una cosa publica que funciona !!
Modgi, quina portada més nasty! Com per a regalar el dia de Sant Jordi.
Sempre ens queda llegir l'etiqueta del pot de xampú quan seiem a la tassa.
Saluxacions!
eooooooooooooo!
És una bona idea.
Trobaria engrescador també l'opció d'abocar napalm a les cases dels escriptors de merda.
Em sento com si ara tingués llicència per cagar-me en la puta mare que va parir Ken Follet i la seva merda dels "Pilars de la Terra"...
Persona X - Hola, podria parlar amb en Modgi?
Modgi - Sí, sóc jo... espera, que acabo de tirar-me un altre pet per acabar l'article del bloc... (prrrrp) ara, digues.
Persona X - M'agradaria que em recomanessis un llibre.
Modgi - Et recomano TOT lo de Tolkien.
Persona X - Sabia que no podia confiar en tu...
Jo us recomano Soljetnitsin, per exemple: ' Cinco horas con Mario '.
Publica un comentari