Mònguers amb poc talent per la ironia

Amics, amigues, Xavi Torres,

En l'útim post va tenir lloc un succès infame. Com bé sabeu, vaig escriure UNA MOFA sobre el tròpic de càncer càncer de tòpics que s'ha apoderat del món del monologuisme. En contra dels meus pronòstics, no només no vaig ser erigit en el nou ídol del post-humor sinó que vaig acabar rebent felicitacions per part del respectable, que s'havia "partit de riure" amb el monòleg i que trobava que era "boníssim". [system failure]

Vagi per endavant que us aprecïo molt (a tu no, Xavi Torres) però alguns de vosaltres teniu el que en diríem poc talent per la ironia. El que els francesos en diuen "être un suisse de merde". Però tranquils, que tot té solució (bé, tot no, Samaranch).



Com sempre que tinc problemes, vaig decidir recòrrer als savis consells del meu mentor i líder espiritual, en Yimijendris. Desprès d'un sinuós i giragonsat camí per les sacrosantes costes del Garraf, vaig arribar al seu santuari. I allí era ell, com si mai el temps no haguès passat. Amb aquell característic halo de misteri i bastint enigmàtiques figures amb femtes de lemur. Li vaig dir:

- Yimijendris, tinc 'tal' problema.
- Doncs 'tal' solució. I a cagar!

(Ja veieu que és un puto geni.)

Seguint els seves directrius inqüestionables, vaig ocupar un hangar "abandonat" i vaig organitzar els càstings. Varen ser centenars... Què dic centenars? Milers... Què dic, milers? Centenars d'entrevistes fins a trobar l'ésser PERFECTE per aquesta feina. Per fi tinc l'honor de presentar-vos...

L' IRONY MAN!

"Holaaa, petitoides..."

A partir d'avui, cada cop que els lectors més mònguers (altrament dits fronterissos) necessitin una nota al peu, l'IronyMan serà cridat a files amb la intenció de remarcar les ironies més fines i imperceptibles. IronyMan, el nostre petit regidor de l'humor!

DEMOSTRACIÓ:

"Només hi ha 3 coses més petites que el penis d'un japonés: els microbis, Mónaco i l'ego d'en Xavi Torres..." IronyMan, et necessito!

Gràcies, IronyMan!

Com haureu pogut observar, aquest Lol-Heroi que és l'IronyMan presenta una morfologia quasi-mitològica: Per una banda, té el cos recobert d'un material indestructible que podria convertir l'espasa del pare de Conan en quelcom més flàccid que el pito d'en Tom Cruise. Per l'altra, està amoblat mitjançant el cap d'Óscar Wilde. I és que hi ha quelcom més putament irònic que el malparit de l'Óscar Wilde? Potser... Andrés Iniesta? IronyMan, et necessito!

Gràcies, IronyMan!

I ara, a esperar les apassionants tesines de tots aquells que creuen necessari remarcar la diferència existent entre ironia i sarcasme.