Hi ha 2 tipus de bons escriptors.
Els primers són els mal dits enfants terribles. Bukowski, Houllebecq, etc. Són els que tenen la valentia o la inconsciència necessària per portar una vida amb la que tots hem flirtejat però mai ens hem atrevit a instalar-nos-hi. Saben que l'únic producte moral sincer d'aquest sistema és ser un filldeputa. I ho són.
Els segons són (no vull semblar un cursi) buscadors de la bellesa. La seva ànima és tan fràgil que no semblen d'aquest món. Són F.Scott Fitzgerald o David F. Wallace. Gent que escriuen bé. Bé de veritat.
Per ser del segon tipus cal tenir una cosa: TALENT. Per ser del primer: PEBROTS.
Com sempre passa amb els éssers excepcionals, tots dos tipus estan rodejats d'una caterva deseguidors imitadors d'una obscenitat matussera. És molt fàcil identificar els Bukowski wanabes. Tots sonen a Boris Vian fumat masturbant-se davant de l'ordinador. Com aquest pallasso cèlebre d'Internet que es fa dir Ezcritor. En canvi, és més difícil distingir els del segon grup. Així i tot, tard o d'hora s'acaben ajupint i mostrant el que realment amaguen sota els pantalons: autoteràpia per a falsos inadaptats i unes calces de la Hello Kitty.
Amb el rock i la literatura passa una cosa que no succeeix en cap altre àmbit. La gent pensa: "sé escriure, puc ser escriptor". "Sé tocar la guitarra, puc escriure cançons". Quan es juga a futbol ningú pensa: "He fet 7 toques, podria ser davanter centre del Barça". Són arts que donen cabuda a la mediocritat, perquè és fàcil impostar.
Ara tocaria que jo us digués amb quin dels 2 grups d'imitadors m'identifico. Doncs jo us dic: I una puta merda!
Els primers són els mal dits enfants terribles. Bukowski, Houllebecq, etc. Són els que tenen la valentia o la inconsciència necessària per portar una vida amb la que tots hem flirtejat però mai ens hem atrevit a instalar-nos-hi. Saben que l'únic producte moral sincer d'aquest sistema és ser un filldeputa. I ho són.
Els segons són (no vull semblar un cursi) buscadors de la bellesa. La seva ànima és tan fràgil que no semblen d'aquest món. Són F.Scott Fitzgerald o David F. Wallace. Gent que escriuen bé. Bé de veritat.
Per ser del segon tipus cal tenir una cosa: TALENT. Per ser del primer: PEBROTS.
Com sempre passa amb els éssers excepcionals, tots dos tipus estan rodejats d'una caterva de
Amb el rock i la literatura passa una cosa que no succeeix en cap altre àmbit. La gent pensa: "sé escriure, puc ser escriptor". "Sé tocar la guitarra, puc escriure cançons". Quan es juga a futbol ningú pensa: "He fet 7 toques, podria ser davanter centre del Barça". Són arts que donen cabuda a la mediocritat, perquè és fàcil impostar.
Ara tocaria que jo us digués amb quin dels 2 grups d'imitadors m'identifico. Doncs jo us dic: I una puta merda!
18 comentaris:
Bé després també està Juan Manuel de Prada... ah, no que parlava vostè de bons escriptors i no de beatos feixistes de 35 anys que semblen tenir-ne 60...
I s'oblida vostè d'una altra cosa: haver escrit dues novel·les bones no vol dir que puguis escriure qualsevol merda i que, pel simple fet d'estar signada per tu, esdevè or literari.
O com escriure quatre cançons bones i viure del cuentu la resta de la teua vida artística.
Ezcritor. Ep, parlem-ne. L'acabo de descobrir per culpa de vostè i m'estan entrant unes irrefrenables ganes d'engegar definitivament el blog d farsants literaris.
Així, a bote pronto, he trobat perles com les següents, a la seva web micabeza.com :
"Y la chica, liberada al fin de esta sociedad opresora, fue al baño. Echó una gran cagada y, en cuanto salió del baño, tras limpiarse su agujerito anal con toallitas, se tiró a mis brazos para que le hiciera el amor de manera apasionada."
Ja n'hi ha prou de sacralitzar la literatura. Andy Warhol estava equivocat. En el futur no només tots tindrem els nostres 15 minuts de fama sino que serem autors. Digue-m'ho ben alt, sense vergonya: AUTORS! El talent és com un arbre caigut enmig del bosc. Qui en serà conscient de la seva existència quan no quedi ningú amb capacitat per reconèixe'l? Teddy Bautista ens porta molts anys d'avantatge.
No sé perquè, però mentre llegia l'article m'anava venint un nom al cap: Ray Loriga, Ray Loriga...
Malsons a part, també hi ha els escriptors imitadors d'ells mateixos, com Bret Easton Ellis a partir d'American Psycho.
Ui, l'Ezcritor!
A aquest el vaig seguir durant una temporada. Per sort vaig deixar de fer-ho fa any i pico. El fill de puta anava de talentós desaprofitat subsistint entre feines-escombraria, i quan per fi podia fer alguna serie (per internet) o algun curt, feia unes merdes tremendes. No sortia del seu discurs guarro, pseudopolèmic, depriment, egòlatra i follador. Després deixava caure que era un personatge. Doncs encara més trist.
En alguna merda que havia fet per internet, recordo que tenia com a gust star a Maria Lapiedra (que no Lucía). Apaga i anem-se'n.
Mortadelo y Filemon
Torbe
Doncs alguns d'aquests imitadors els trobarem signant llibres per Sant Jordi juntament amb els "mediàtics" de torn. I, davant seu, cues de gent desitjant que els signin el llibre que han comprat!
A quin dels dos grups pertany en victor amela?
VÍCTOR AMELA?
Ui, a qui has invocat!
si senyor. ser bukowski devia ser molt difícil, però imitar-lo sembla molt fàcil.
per cert, es podria haver estalviat el detall de presentar-nos a aquest tal ezcritor
això de fills de puta l'ha delatat (això i la foto de les polles en el bol xinès que no s'esborrarà mai de l'inconscient col.lectiu): vosté, com tothom, és bukowskiá.
ara bé, el toc de les calcetes és massa bó per deixar-ho còrrer,no?
Vinga. Ja posats a parlar de farsants bukowskians que amaguen el seu talent mediocre darrere la màscara del "malditismo", us adjunto aquí una altra perla:
http://www.manuellopezcabras.blogspot.com/
Aquest lopez cabras és un manual "Enfant terrible para downies", però estic d'acord amb ell, especialment quan diu que desitjaria tenir un tumor.
Sr.Valero, hem de muntar aquesta web JA! Li podem posar un nom que denoti exclusió i virtuosisme desaprofitat, com exemple: talentomarginal.com o miccionesenmialma.cony.
Víctor Amela ha tret un llibre de butxaca amb frases d'aquestes que posen els capullos adolescents (valgui la rebuznancia) al messenger. Víctor Amela, això que has fet és una caca.
No cal que matitzi. Quan juga a fútbol ningú pensa I PUNT!
Jo d'Ezcritor salvaria el primer que va escriure:
http://www.micabeza.com/diariouno.htm
http://www.micabeza.com/diariodos.htm
http://www.micabeza.com/diariotres.htm
Després es va pensar que podia ser un artista multidisciplinar i va aconseguir ser-ho. Dolent, però multidisciplinar. A partir sd'aquest moment va deixar d'interesar-me
Publica un comentari