Black Trash

Tots coneixeu l'expressió white trash (en català oriental: white trash). És un terme nascut al sempre refinat sud dels EUA per designar una bossa social de raça blanca inculta, repleta de vicis i amb unes expectatives socials menys esperançadores que les de Manuel Pellegrini. Sé el que esteu pensant i no, no parlarem d'Andalusia.

Avui, les èpoques en les que Robert Johnson venia la seva ànima al diable per tocar la guitarra han quedat enrere. Els negres també reclamen la seva quota de deixalleria humana, bro! Però si l'escòria blanca eren els esclaus alienats que s'identificaven amb referents negres, la black trash no pot ser altra cosa que negres amb referents blancs. Doncs aquí els teniu:

N.1 Alberto H. Buale

"Bueeeno, desfes-te el cadàver i no ho tornis a fer, d'acord?"

Per a aquest negre, les paraules "Mama Àfrica" tenen la mateixa coherència que "Humil XaviTorres". Un psicòleg per al que el concepte "reconducció del comportament" significa que els pacients acabin estomacant una companya de pis a cops de titola. Mireu-li la cara. El coneixeu. És aquell profe substitut enrotllat que intenta ser amic teu i t'aconsella que, si has provar els tripis, ho facis "en una casa amb amics de veritat". Aquest és brossa negra, però una brossa degudament classificada en 14 contenidors diferents i llesta pel reciclatge. Si voleu quedar per salvar les balenes o separar el plàstic dels tetrabricks el podeu agregar al facebook.


N2. Kele Okerele

"El secret és que no hi ha guapo del grup perquè tots som guapos"

El cantant de Bloc Party, un dels 348 grups que van pujar-se al carro de Franz Ferdinand i creuen que no se'ls hi nota. Homosexual de pares nigerians ultracatòlics, ens demostra com de difícil és sortir de l'armari, sobretot quan hi tens tanta roba. No és casualitat que sigui autor de perles com aquesta: "Esto es lo que estoy haciendo: decirle al mundo que los gays venimos al mundo en diversas formas y tamaños”. Efectivament companys, la seva titola fa tope!

Creieu que no pot existir res pitjor? System failure! Recordeu que l'original sempre té imitadors...

N.3 Gutxi

"Qué puta que eres, puta!"

Res bo presagia aquest nom de calçotet comprat a la gitana del barri. Gutxi és el vocalista gallista del grup Zenttric. Va nèixer a Bilbao però va anar-se'n a viure a Londres per trobar-se a sí mateix. La fortuna va voler que trobés una cosa molt millor i tornés a casa decidit a imitar-la. Té la precaució de no citar MAI Bloc Party quan li pregunten per les seves influències. Si en Kele té un grup, jo també. Si en Kele es vesteix com un beatnik, jo també. Si en Kele és homosexual, jo també. Què, en Kele té el tifus? Meeerda!

N.4 Michael Jackson

"Cuando me vaya lloraréis!"

Pugem el llistó (Puig the list). El pobre Maicol fou una joguina dels vents posada en mans d'uns genitors malvats. Sí, i els meus collons són boles de drac! Qualsevol desarrelat de la seva classe s'hagués fet cosir una túnica de kashmir i se n'hagués anat a Mali a buscar el veritable sentit de la música entre cabres, integrisme islàmic i Corey Harris. Però en Maicol va deixar-se emportar per la contra-tanorèxia, els genitals diminuts i la gent que li fotia incasablement la pilota. Candy Man, que el Reverend Gary Davis el tingui en la seva glòria.

i

N.5 Thierry Henry

"...i per això em van treure la custòdia de la nena"

Un ésser amb un talent innat per jugar a futbol que hagués preferit ser cantant d'òpera. Automarginat, displicent i més refinat que la pedicura del chiuaua de Karl Lagerfield menjant caviar iraní a bord d'un iot pilotat per Audrey Hepburn surant per la costa blava en mig de l'apocalipsi. Henry és un nerd i l'única manera d'imaginar-se'l feliç és fullejant el Daily Telegraph en bata de boatiné un diumenge al matí. No és negre, no és blanc. És translúcid. És black trash.

Algun dia us parlaré dels Black Gold, però això serà algun dia. De moment, segur que m'en deixo algun...