L'altre dia passejava per la ciutat del bicing quan vaig descobrir aquest musical. Diu 'del carrer al teatre', quan tot indica que la relació lògica seria a la inversa. Brodas Bros, e-companys, un títol més redudant que l'expressió "polític corrupte".
El musical s'està morint, amics. Necessita l'ajuda de gent com nosaltres. No parlo d'aquest tipus de gent que a la que estan una mica avorrits s'entreguen amb frenesí a la fúria masturbatòria. Parlo de gent amb inquietuds. Per això, proposo un seguit de títols per dignificar el gènere del musical, associant-lo als grans clàssics de la filosofia. Hard-Culture Musical. Són aquests(tsts):
El musical s'està morint, amics. Necessita l'ajuda de gent com nosaltres. No parlo d'aquest tipus de gent que a la que estan una mica avorrits s'entreguen amb frenesí a la fúria masturbatòria. Parlo de gent amb inquietuds. Per això, proposo un seguit de títols per dignificar el gènere del musical, associant-lo als grans clàssics de la filosofia. Hard-Culture Musical. Són aquests(tsts):
"Kant: l'ésser MC i per a sí"
Qualsevol cosa és més guai si la gent porta la roba 2 talles més grans i es comporta com si s'haguès criat a Brooklyn. Amb rimes arriscades, com "el nöumen no es coneixible a travès de la puta experiència/aixerranca't, porca, i veuràs com et penetro a consciència"; o "el rap fenomenològic és e meu rollo, desgrano el teu pensament mentre esninfo mig pollo". Abans de fer judicis precipitats, recorda que Calixto Bieito tirava caca a l'escenari.
"Fràncfort, a bailar!"
El musical ens situa a l'Alemanya de la dècada dels 60. Un grup de joves estudiants s'entreguen a un exhaustiu treball acadèmic per superar les tesis d'un senyor gordo i pelut que es deia Marx. Tot a ritme de disco. Una d'aquelles històries amb les que l'espectador s'hi sentirà fàcilment indentificat. Especialment si és jueu i verge.
música d'estravinsky"Mayumanàusea", de Jean Paul Sartre.
Música, tambors i drama existencialista, se t'acut una combinació millor? Mayumanàusea, un autèntic infern vacu per gaudir amb els més petits. Per fi entendràs la famosa expressió "L'infern és l'altre". Concretament, el coreògraf!
"Habermas on ice"
"Habermas on ice"
Una entretinguda reflexió musicada sobre temes que apassionen la canalla, com ara la teoria de l'acció comunicativa o la problemàtica d'articular mecanismes de participació ciutadana en els estats-nació actuals. I per si no fos prou, tota aquesta merda... sobre gel!
[N.R. Intel·lectuals de dretes]"Hoy no me puedo levantar... para salir de la caverna", de Plató
Els grans èxits que despreciaves durant l'adolescència i que ara t'empasses per pura nostàlgia! Ajuda a Anna Torroja a pagar el seu deute milionari. "Hoy..." és l'únic musical on podràs sortir de dos llocs simultàniament: De la caverna i de l'armari!
Com sempre, resto obert a les vostres propostes. Like a virgin, touch for the very fist-ing.
24 comentaris:
Sincerament, malgrat la brillantor que traspuen les vostres propostes, no crec que res eviti que els musicals continuïn sent merda.
De vos, jo miraria d'adaptar les vostres idees al format sèrie de televisió. L'aposta és quasi segura.
seguint la linia:
-KANTS: tot un seguit de clons del famòs pensador vestits de negre fent saltirons i carantònies
-(disculpes per endavant per lo dolent que és):MECAGO
una curiosa banda criminal que extorsiona als que ténen diarrea a base de Capones-Amb música del famòs grup españiol.
Gris, el musical: Danny Zuko y Sandy Olsson s'enamoren a la cua de l'OTG (ex-Inem)corresponent, i van desfilant d'una taula a una altra atesos per grisos funcionaris que només pensen en trencar-li el tupé a òsties a ell i a follar-la amb la mirada a ella!
Stà-malot: biografia musical del tuberculós de Spinoza, que està malalt des del minut 1 fins el 90.
Crec que l'únic musical real que està a l'altura de les seves propostes és "Mortadelo y Filemón, The Miusical".
Per altra banda, jo pensava que "Hoy no me puidor levantar" giraria al voltant de la figura del geni sobre rodes, n'Stephen Hawking.
Memorable Sergi! I té raó, Pater. Estava més clar que un fora de joc d'Ibrahimmovil.
Jo per decència i caritat humana mataria els musicals, perquè deixiessim tots de patir per ells.
La de Kant és una perla, com les horribles arrecades de les pijes. Les pijes acostumen a estar tremendes, sempre i quan obvïin del seu vestuari tan abyecto complemento.
Arrel d'un link pollastril en altra dimensión he descobert aixô:
http://clasecitas.blogspot.com/
Ara no sé si és serio o conya
Amb defecte
(I KANT GET NO) SATISFACTION: l'únic musical en el que podràs aprendre la història de la filosofia al ritme dels clàssics del rock. Inclou èxits com "Don't Locke Back in Anger", "Foxy Leibinz", "Starway to Herder", "Highway to Heidegger" o "Back in the R.O.U.S.S.E.A.U.".
Hair-degger: el musical-en-si. Un enigmàtic thriller político-filosòfic amb molt de ritme. Deixeu-vos captivar per la història d'un grup de hippies que pretenen desmuntar la història de la filosofia i acaba defensant un estat nacional-socialista.
"The Dancing Estilitas", break dance i instrospecciò absoluta damunt d'una columna de tres metres d'alçada i 20 cm de diàmetre...
Les subvencions del teatre haurien de ser per a vostè. AMB DOS COLLONS!
Gran Hermano: El Musical. I si no, al temps...
Mama la mía: Un musical inspirat en el grup musical ABBA que acaba en sexe (oral) en grup (musical).
L'abella i la bèstia: Musical de Disney para toda la familia on l'Abeja maya lluita contra Godzilla en un espectacular duel de break-dance i parkour
Sr. Anthony, ja existeix. Es diu Fama, a bailar.
Vostè té un do per a l'espectacle. Avisim quan estrenin els musicals, però jo primer vull veure el porno-musical d'Avern...
CAT: El musical independentiste on, durant 3 hores i mitja, la Nina, fent el paper intepreta a tots els presidents de la Generalitat, Montilla inclòs.
El sofista s'opera: L'espectacle comença amb una "batalla de galls" entre Eurípides i Píndaro per un tema de faldilles. Al segon acte veiem a Esquilo, que provant de trobar l'esencia de l'home acaba treient-se els budells mentre crida: "Ha d'estar per aquí". Al final Pitàgoras es marca un free-style on recomana a la canalla que si volen ser algú a la vida han d'apendre matemàtiques.
Espectacular. D'aquí a poc el veig a Madrid contractat per la Espe com tots els catalans amb talent per l'espectacle.
Per cert. Quan hi vagi, doni-li records al Vidal Quadras.
Si algú de vostès, colla de cabrons, tingués un parell de pebrots, muntaria
ODISFERA: el musical.
El pollastre dirigint el cotarro.
En Valero i el Sr. Llufa posen la música
En Markutis la il·luminació i efectes
Els dos punkarras (l'intel.lectual i la Iaia) fent les lletres
En CETINA, a les tramoies.
A dalt a les tarimes, tota la canalla fotent bots (el remitjons, el menyspreable, el crític de cinema que viatge en el temps, el mecànic, la senyoreta Tiquis, Na SaliSucre, en Txisky i tants i tants altres)
El Dr. Muerte, encarregant-se de la premsa i promoció.
La benedicció i censura a càrrec del Pater i la Sagristana.
El senyor gerent fent d'acomodador.
El Merdevalista servint a la barra
I un volgut felí, pixant-se en un racó del teatre.
quin honor, sr. Gerent, que m'inclogui al seu musical i que a més em digui que sóc part de la canalla. Avui ja dormiré plana. Gràcies.
És vostè un home brillant amb un talent especial: reconèixer el talent. No m'extranya que sigui gerent. De fet, vostè seria el director de casting (ja sap el que això comporta per l'entrecuix d'un home).
Em sembla que ja tinc la trama. 3 ingredients: merda, tabac i blitzkrieg. [posi's en contacte amb mi si se li acut alguna idea]
Ja estic veient el nostre nom en lletres d'or a broadway!
Salt and Pepper: d'honor res. Accepto Visa i Mastercard
Volgut Pollastre, a disposar. Només es tracta d'una humil ideia però... merda, tabac i blitzkrieg tot regat d'alcohol i ambientat en bordells.
La cosa va prenent forma, escolti.
BRAVO!!
Publica un comentari