Mentre esperem l'arrujament d'Avern, la sitcom; una sèrie que està cridada a ser un referent generacional, no pas com egosurf, que és la transcipció d'una conversa de twitter entre Llúcia Ramis i els seus enrotllats amics imaginaris, parlarem de les rebaixes.
Aquest any els informatius (sic) tampoc han pogut obrir amb la senyora que sempre entrava la primera al Corte Inglés. Aquesta dona, altrament coneguda com l'Ussain Bolt del 2x1, fa temps que va tallar el fil daurat que l'uneix amb la vida. En el seu lloc, el cortinglès ens vol colar que una pija del mètode com la tal Ana Zalba ha ocupat la trona de la que també fou apodada the godfather of sales.
No sé si us ho he confessat mai, però a causa dels meus orígens humits em vaig veure obligat a treballar (sic) durant un cert temps a una botiga de roba. Com a experiència vital la valoro molt. La tinc situada entre el dia que vaig tastar una galeteta de gos i la nit que vaig ser sodomitzat per 3 goril·les sifilítics. No era lupus. Sigui com sigui, gràcies a això estic en condicions de fer la següent afirmació:
LES REBAIXES SÓN LA POST-GUERRA DEL NOU MIL·LENI.
No acudiu a les rebaixes. Sereu devorats pel lumpen i us convertireu en ànimes en pena, mers transportistes de la vostra pròpia dissort. Els creadors de tendències com nosaltres no seguim la moda, l'esperem. Recordeu-ho.
19 comentaris:
vaja i jo que pensava que la frase era: "Els creadors de tendències com nosaltres (vosaltres en el meu cas), no seguim (seguiu ...) la moda, la creem (creeu)"
Uhm...
Posant en una balança la possibilitat de morir atropellada per dones amb rulos histèriques per una jaqueta rebaixada 3 cèntims a canvi d'uns pantalons comprats a corre cuita i sota la pressió de mil clients esbufegant perquè hi ha massa cua...
No compensa, tu. Em quedo a casa mirant lluites de galls pel "teu tubu". Que té més gràcia.
Jo encara no m'he rebaixat mai
vivaspain
mai el lumpen , visca l aristocracia !
Sento dir-te que la senyora que sortia sempre per la tele entrant la primera al corte ingles, no està morta, està emprenyada amb el corte ingles. Ahir va explicar una historia bastant rocambolesca, que no vaig entendre la meitat, al Versió Rac1.
Doncs, a mi m'agrada aquest blog, me'l quedo (pero rebájame argo, quillo)
penso que l'antropologia moderna deu molt a les rebaixes
Sense Juana Cruz de Santa Coloma les rebaixes del Cortinglés ja no són el mateix.
Per cert, jo vesteixo de rebaixes...
Seguiré la teva recomanació. Anar a comprar roba ja m'acostuma a fer mandra, i més si estem de rebaixes i hi ha un grup de senyores cridant com a engendros al teu voltant.
*Sànset*
Tinc pensat anar-hi, però equipat de dalt a baix amb còctels molotov casolans i un vestit de campanya. Sort a tots als qui decidiu anar-hi!
Home, el primer dia de rebaixes també té la seva part bona: és l'ùnic dia de l'any que pots cardar-li un cop de colxe a la boca a una senyora gran sense que ningú t'ho retregui. Tothom està massa enfeinat buscant xollos.
Jo pensava que rajaria més de la Llucia Ramis. Em sento decebut.
La Llúcia Ramis no mereix més lletra que les que deu estar-se pagant del bmw x5 que s'ha comprat amb el josep pla.
D'altra banda, a tots els presents els diré 2 paraules màgiques que sonaran com a música per als seus testicles:
REMATE FINAL.
modgi estàs endiosat, ja no et molestes ni a buscar al google el nom de l'autèntica senyora de les rebaixes.
Tens -1 punt.
El lector Fidel.
Jo ahir hi vaig anar (per motius que ara no venen a cuento) i hem sento molt malament. Com brut, per dins.
I ara que ja hem arribat a aquest moment confessional, ¿per què no ens explica quina guitarra té? Jo aposto per una Gretsch.
Sr.Valero, no va desencaminat. La Grestch 5120 és una de les meves guitarres fetitxtx i no tinc planejat morir-me sense arribar a tenir-ne una, però valen un colló de la cara.
Avui per avui tinc una fender telecaster mexicana, autèntica però digna paròdia de la hot rod d'en Keith Richards.
He sentit dir que la dona de les rebaixes fou incinerada i les cendres escampades pel Corte Inglés. Immediatament, el gerent de la planta, va fer passar l'escombra per netejar tota aquella merda. "Té un polvo guarro", va declarar l'encarregat de l'escombra.
El "estàs endiosat" és el "abans feies més gràcia" II. Mola més. Té més glamour.
Una cafetera carregada de metralla enmig de les curses i a prendre pel sac...
Publica un comentari