Mites de l'Antiga Gràcia: Indeguetus.

Indeguetus, com tothom bé sap, fou el déu dels gitanos i dels nòmades en general.

Conten que Vulcano es trobava al seu taller esculpint un nou enginy quan va notar que li havia desaparescut el coure o Cu. Alarmat, va trucar l'Olimpol, però estaven massa enfeinats atenent casos de violència de gènere. En aquell precís instant, aparegué un menut home miniaturitzat, altrament dit nen, que li oferí exactament les peces de coure que necessitava. Vulcano les acceptà i en pagà el doble del que li havien costat, i no satisfet, adoptà el vailet. I és que Vulcano, en paraules del poeta Virgili, "a part de coix sempre havia estat una mica gilipolles".

Tal vegada l'aventura més contada d'Indeguetus sigui la que descriu Apol·loni en el seu cèlebre "L'atracament del Footlocker". En ella, un jove i antihigiènic Indeguetus intentaria la lloable gesta d'assaltar la botiga. Ho faria pel mètode de l'allunament. Un acte heròic que no haguès assolit si no fos pel seu vehícle mitològic, la furgo, i l'inestimable l'ajut dels seus aliats, els Dameargonautas. I així seria com durant anys els déus de l'Olimp caminarien sobre unes molones Nike Air Max.

Representació d'Indeguetus segons Karl Lagerfield

S'acostuma a representar Indeguetus amb una fulla de llorer, no per maginificiència sinó per a cuinar, i lògicament, unes Nike. Els seus fidels li resaven per bulerias i durant les seves festes hom quedava exempt de pagar impostos. Dura_lex, sed lex, Indeguetus.