Molts pensen que en Pablo Pineda és un heroi. Una mena d'Hércules, fill d'un déu i d'una humana que va fumar massa durant l'embaràs. Quelcom així:
"jo compro en mediamarkt!"
I per bé que ha de ser-ho, perquè per conviure durant 5 anys amb estudiants d'ADE sense enganxar-se a la farlopa es necessita una gran força de voluntat. Tanmateix, aquest senyor ha fet un flac favor a d'altres síndrome de grau. Penseu-hi.
En l'era A.P.P. (abans de Pablo Pineda) un paio amb la síndrome de grau podia passar-se el dia ajegut al sofà amb la mà l'entrecuix mirant el cartoon network. I què se li demanava a canvi? Res. Un dibuixet de tant en tant. I un petó, a tot estirar. Però ara les mares/àvies d'aquests nanos diran coses com:
"Mira aquest, síndrome de grau i 2 carreres, i tu què, eh? Tot el dia tocan-te!"
o bé:
"Jo pagant prostiputes i mira aquest, síndrome de grau i s'enamoren d'ell!"
No m'equivoco si us dic que, lluny d'erigir-se en el seu flamant heroi, en Pablo Pineda s'ha convertit en un molest gra al cul per la resta de downies. Un gra que supura sense parar i que diu "ara no et deixaré asseure't a tocar-te la cuca, has d'estudiar". I algun dia, no gaire llunyà, els downies del món s'arreplegaran davant de casa seva (els hi costarà trobar-la, però s'arreplegaran), entraran violentament en la mansió d'aquest petit gran home i se li faran caca a la cara. Acabaran amb ell. Amb ell i amb l'altre gran referent mongo: Ben Affleck.
"jo compro en mediamarkt!"I per bé que ha de ser-ho, perquè per conviure durant 5 anys amb estudiants d'ADE sense enganxar-se a la farlopa es necessita una gran força de voluntat. Tanmateix, aquest senyor ha fet un flac favor a d'altres síndrome de grau. Penseu-hi.
En l'era A.P.P. (abans de Pablo Pineda) un paio amb la síndrome de grau podia passar-se el dia ajegut al sofà amb la mà l'entrecuix mirant el cartoon network. I què se li demanava a canvi? Res. Un dibuixet de tant en tant. I un petó, a tot estirar. Però ara les mares/àvies d'aquests nanos diran coses com:
"Mira aquest, síndrome de grau i 2 carreres, i tu què, eh? Tot el dia tocan-te!"
o bé:
"Jo pagant prostiputes i mira aquest, síndrome de grau i s'enamoren d'ell!"
No m'equivoco si us dic que, lluny d'erigir-se en el seu flamant heroi, en Pablo Pineda s'ha convertit en un molest gra al cul per la resta de downies. Un gra que supura sense parar i que diu "ara no et deixaré asseure't a tocar-te la cuca, has d'estudiar". I algun dia, no gaire llunyà, els downies del món s'arreplegaran davant de casa seva (els hi costarà trobar-la, però s'arreplegaran), entraran violentament en la mansió d'aquest petit gran home i se li faran caca a la cara. Acabaran amb ell. Amb ell i amb l'altre gran referent mongo: Ben Affleck.
14 comentaris:
I qui li assegura que no està engantxat a la farla, en Pineda?
Un apocalipsis Downie seria un molt bon argument. Per un curt.
Quan apareixeran els de DEC i Sálvame treient històries (certes o falses, tant li fot) de farres universitàries?
Avui, a la sopa, li posarem CEBADA...
Acabaran també amb en Nicholas Cage?
No sé per què, me'ls he imaginat amb la cinta vermella al cap...
Diria que el propi nicolas cage ja s'està encarregant d'acabar amb nicolas cage.
Ja m'imagino la situació... trentamil downies a la porta de casa seva cridant "subnormal! subnormal!".
Ah, els models a seguir... Quant de mal han fet els homes modèlics als seus iguals. Abans de Bruce Esprinstin, per exemple, per arribar a estrella del rock s'havia de tenir personalitat i ser qualsevol cosa menys íntegre. Ara tenim el Bono d'U2, els Coldplay i Jonas Brothers.
per si no havia rigut prou amb aquest post ha arribat el Dr. Muerte per rematar-ho: "Subnormal, subnormal"
Que passa, que en Pablo Pineda no va entendre el que explicava Lars Von Trier a "Els idiotes"? Ah, clar que ell només veu "cine español". Com que és downie...
Les comparacions són odioses. Com se sentiran els estudiants d'ADE? I els actors? I Ben Affleck?
"subnormal, subnormal!"
Jo continuo pensant que el Pineda aquest no és downie. El puta va fer un màster de màrqueting, va veure el potencial que tenia el tema mongo i una passada de bisturí a cal cirurgià plàstic van fer la resta.
I el puta ha triomfat.
Sr. Llufa, qui li ho ha dit això? que jo sàpiga al quiròfan només hi erem en Pineda, la Vane (la becària d'infermeria) i un servidor... així que només se m'acut que s'ha cepillat a la Vane i li ho a explicat ella... quin estómac Sr. Llufa...
La Vane ----> http://www.sarda.es/fotos/feos/re-fea.jpg
No m'hi havia mai parat a pensar però la relació entre Ben Affleck i els Síndrome de Down era molt evident.
És ben bé que a vegades les coses òbvies et passen per davant dels nassos sense adonar-te'n.
Una salutació.
Un servidor va estudiar ADE i no es va enganxar a res...
Publica un comentari