a)S'apaguen els
llums. Segons de caos. Quan tornen, aparèixes al bell mig de la sala amb un abric de pell de linx ibèric i un barret de
lentejuelas. Restes immòbil. Ningú no gosa dir res. Fas petar els
dits i, de sobte, s'encenen els llums de l'escenari i aparèixen els
Kool & the Gang tocant "Celebration". Ara sí, comences a caminar cap al teu lloc. Una noia (degudament precontractada per
Manpower) se't llença a sobre cridant
"t'estimo!". Te la treus del damunt amb un "ara no, porca!". Seus. Els
Kool & the Gang marxen però no pots ressistir la temptació de fer el gag: "Com va dir en
Forrest Gump: Perdoneu el retràs"
[A Birmingham, quan el porter pregunta: "I l'entrada?" És típic fer aquest gag]Tothom és a punt per començar el
sopar. De sobte, se sent un soroll. Són les hèlix d'un
helicòpter. Es trenca la vidriera del sostre i baixes sostingut per una corda, sense samarreta i amb els braços en creu. Sona
The End dels
Doors. Camines fins la taula. El
pilot de l'helicòpter aixeca el dit polze i marxa. Tots esperen la teva
frase, però t'equivoques: "600€ val llogar aquesta
merda de trasto! Us ho podeu creure?"
c)S'apaguen els
llums. Segons de caos. Quan tornen, apareix un
focus gegant a la sala. Veu en off:
" Aquesta nit en exclusiva: L'home que plenarà els vostres cors de joia. L'elegant Adonis d'estatura mitjana. El cel·lador del glamour. El baró de la luxúria. L'anti-Miqui Nadal. Més refinat que la pedicura del chiuaua de Paris Hilton. Si l'amor és una droga, ell és Tony Montana. És..." Surt
Elvis Presley in person (
live &
alive) visiblement envellit però encara amb forces per entonar la tornada de
Viva Las Vegas (cover de
ZZ Top). Focs artificials a l'exterior.
Hugo i
Àlex de Fama ballant Crank. L'equip espanyol de
natació sincronitzada aixeca els braços en un túnel infinit i, al final, tu. Seus al teu lloc. Un cop més, no pots evitar obrir la boca: "Fa dies que faig la
caca lletja. Sabeu si hi ha
arrosset?"
Lliçó de vida: NO siguis tu mateix
