Frases que no et serviran per lligar

Estimats amics del pitdepoll, Espanya és un país amb nom de sel·lecció de futbol on és impossible indissociar l'humor de qualsevol àmbit. Fins i tot, el ligoteo. Per aquest motiu, i com a sentit homenatge al gremi dels operaris de la construcció, els trovadors de la modernitat, vull fer la meva aportació personal amb 7 frases que no et serviran per lligar a una discoteca:

• Bonito jersey. ¿Lo puedo chupar?
• Te invito a comer. Hoy toca huevos con chistorra.
• Soy biólogo. ¿Me dejas catalogar tu flora vaginal?
• Estaba pensando que igual te interesaría probar la leche paterna.
• ¿Te interesa la antropología? porque me pones cómo el homo erectus.
• ¿Sabes por qué me llaman el masilla? Porque siempre estoy rellenando agujeros.
• Es duro perder a alguien tan cercano, pero más duro es lo que tengo cerca de tu ano.

Ho heu de probar. Et queda una sensació entre kierkegaard i Benito, de 'Manolo y Benito'. I per acabar, un kamasutra

Abacus, déu de les papereries

Zeus, Eros o fins i tot Adonis són déus comunment acceptats com a 'molons'. En canvi, és per molts desconeguda la veritable història d'Abacus, el déu de les papereries.

Abacus (en grec antic o 'symbol 12' Alfa-Beta-Alfa-VHS-arrel quadrada de sigma) és fill il·legible de Papirus, déu dels papers, i Ganxímocles, deesa, natualment, dels ganxitos. Els atributs més comuns d'Abacus són dos testicles i un penis, per bé que se l'acostuma a representar com un home d'edat avançada, llardós i amb ulleres de cul de got, subjectant una goma Milan a la mà esquerra i un portamines a la dreta. De fet, no se l'acostuma a representar.

Una aproximació de la joventut d'Abacus (Cararobertobaggio, 1522)

Sepre segons el dramaturg clàssic Tiroides, Papirus vivia un matrimoni idílic amb Porretea, a qui suministrava tot el paper necessari per a el·laborar allò que ella anomenava "fum màgic". D'aquí que molts cops s'hagi posat en dubte que allò que els déus vivien en un núvol, no fos realment una metàfora.

Tot i gaudir d'una salut conjugal envejable, ja se sap que els déus grecs eren tots una colla de ninfòmans, i un bon dia, quan tornava del cinema de veure "La loca loca guerra de Troya", li va entrar la gana i va passar per casa de Ganxímocles a pillar unes xuxes, on li va devorar la flora vaginal.

9 mesos després d'aquell 'desllís', com se'n diria popularment, va nèixer Abacus. Rebutjat pel seu pare, putejat vilment pel seu germanastre Torracollímedes i patint les dissorts del bullying, Abacus va deixar d'estudiar als 14 anys (encara no havia entrat la ESO) i va decidir muntar un xiringuito al costat del cole on vendria material escolar i xuxes. Evidentment, el va anomenar "Papereria Abacus", i s'hi va refereir com "un nou concepte de papereria on es poden degustar les mels de la cuina minimalista". Es va forrar. Va començar a obrir franquícies per tot el cel i desprès es va vendre el negoci.

Ric i popular, va dedicar-se al cultiu de l'art. Concretament, l'art de la venjança. Així, va devorar al seu pare, el va defecar sobre el seu germanastre, i va fer que tots aquells que li havien practicat bulling li netejessin les restes amb la llengua. És per això que alguns estudiosos el coneixen com "el déu punky del rencor".

Ara ja sou una mica més savis, i també una mica més vells. Al contrari que Nicole Kidman, que cada dia sembla més jove i més tonta. Tot plegat, una iniciativa de Pollastrecultura, Grans Clàssics.

Coses que faria a la plantilla del Barça

Ex-timats amics d'elpitdepollastre (entre d'altres vicis inconfessables) aquests vividors disfressats de jugadors de futbol ens han decepcionat. Són molts els que, davant el fracàs estrepitós d'aquesta (merda de) temporada són partidaris que comencin a rodar caps. En canvi, jo crec que els nanos s'han esforçat. Per això, en contra del clamor popular, proposo pels nostres herois les primes següents:

• La participació en un reality titulat Gran Hermano Auswitch, que consistiria en deixar el gas obert a les dutxes del vestidor. Els supervivents rebrien el premi de classificar-se automàticament per l'edició següent.

• Un meravellós creuer amb totes les despesses pagades per la costa somalí. Abans de sortir cal dir-los: "Os lo vais a pasar pirata!"

• La construcció d'una cantera stalinista a les rodalies del Camp Nou, on jugadors i equip tècnic tindrien el privilegi de participar en la construcció del nou estadi.

• Una excedència per gaudir d'un canvi d'aires i fer currículum, a les rodalies del Camp Nou...de nit. (Ronaldo torna!)
  

• La substitució del clàssic stage en terres holandeses per una plàcida estada a Txetxènia (Inclou sortida cultural al teatre)

La venjança és un plat que es serveix ben fred...i que acostuma a incloure galetes.

Refutant Darwin

No. No és el títol de la nova sèrie de La Sexta. És que, en un atac de megalomania, m'he vist en condicions de demostrar que la teoria de la sel·lecció natural és falsa. Una patranya. Caca de la cacatua. Com a prova, passo a enumerar un seguit de col·lectius que, a causa del maltractament sistemàtic del seu escrot, haurien d'haver-se quedat estèrils (com la meva minicadena) i per tant extints.

Si Darwin l'hagués encertat, a dia d'avui gaudiríem d'un món lliure de...

• Ciclistes
• Toreros
• Culturistes
• Ballarins de Clàssic (tu no, Juan Carlos)
• Jockeys
• Gimnastes
• Gent que porta el mòbil a la butxaca dels pantalons
• Els Jackass
• el Maiquel Jason

I fins aquí les notícies, que estic treballant l'austerisme humorístic.

A Change is Gonna Come

A Operación Triunfo ha passat el mateix que als vestidors del gignàs: tots s'han quedat impressionats amb el negre. Sigui com sigui, recordo amb nostàlgia l'edició de Víctor, Soraya i Sergio (i no ho dic amb ironia d'ironman). Com diria Son Gouku: Freezer perquè algú que no sigui la carajas canti aquesta cançó:

Com reconèixer un imbècil

Efectivament companys. Aquests dies, Catalunya ha pogut assistir al naixement d'un nou especimen social. Home de poca fe, cascàrrabies o malrollero són alguns dels apel·latius que hom utilitza per referir-s'hi. Tanmateix, per evitar el llenguatge tendenciós, aquí l'anomenarem 'imbècil'. Coneguem millor aquest mamífer:

Davant la sequera, l'imbècil actúa de la següent manera:

Persona A. - Sembla que plourà...
Imbècil - Què ha de ploure... això és una merda!

El més fascinant d'aquest ésser però, és la capacitat de transformar el seu malrollisme, sigui quina sigui la situació. Així, després de 2 dies consecutius de pluja a Barcelona, amb pedregada inclosa, el seu modus operandi és:

Persona A. - Ja feia falta aquesta pluja...
Imbècil - Sí, però al Ripollès que és on són els embassaments no plou. Això és una merda!

Finalment, l'individu assoleix el seu estat de màxima plenitud quan se li pregunta per una anàlisi a tres bandes:

Persona A. - Ja feia falta aquesta pluja...
Imbècil - Sí, però al Ripollès que és on són els embassaments no plou. Això és una merda!
Persona A. - I què farem amb el Manchester?
Imbècil - Una merda, farem!
Persona A. - Al menys diuen que baixaran els preus dels pisos...
Imbècil - Però els tipus d'interès no, vés quina merda (conclou)... Tot és una merda!

Gràcies amics, i fins la pròxima edició de... "com reconèixer un imbècil!"